Dia Mundial de la Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i les Síndromes de Sensibilització Central

El 12 de maig és el Dia Mundial de la Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i les Síndromes de Sensibilització Central, per la qual cosa la façana de l’Ajuntament s’il·luminarà de color blau fosc.

Tant la fibromiàlgia com la síndrome de fatiga crònica, també anomenada encefalomielitis miàlgica, s’inclouen dins de les síndromes de sensibilització central, concepte relativament recent que engloba altres processos, com la sensibilitat química múltiple, l’electrohipersensibilitat, la síndrome de cames inquietes, la síndrome de colon irritable, etc. Moltes d’elles estan relacionades entre sí, però tenen la seva codificació i les seves característiques pròpies.

Amb el nom de síndromes de sensibilització central s’identifiquen un conjunt de més de cinquanta malalties que presenten alguns símptomes (i fisiopatologia) comuns i, sovint, persones que tenen algunes d’aquestes malalties poden acabar tenint-ne una altra. Entre elles, les més prevalents són la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple. Totes són malalties que afecten significativament la salut i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i que tenen un gran impacte social i econòmic.

La fibromiàlgia és una malaltia reconeguda per l’OMS com una condició crònica i complexa que causa dolor generalitzat no articular amb esgotament profund.

La síndrome de fatiga crònica o encefalomielitis miàlgica és un desordre debilitant i complex caracteritzat per fatiga profunda que no millora amb el descans i que pot empitjorar per l’activitat física o mental. A més, les persones afectades tenen nombrosos símptomes no específics, que inclouen debilitat, dolor muscular, falta de concentració i/o pèrdua de memòria, insomni i fatiga després de l’esforç que dura més de 24 hores, entre d’altres. La causa no ha estat identificada i no existeixen proves diagnòstiques definitives.

La sensibilitat química múltiple és una síndrome crònica, no psicològica, i que manifesta símptomes multisistèmics com a resposta a una mínima exposició a productes químics tan habituals com el lleixiu, els sabons, els detergents i productes de neteja diversos, els ambientadors, les colònies, els desodorants, etc., i que milloren quan s’evita aquesta exposició. El Parlament Europeu defineix la sensibilitat química múltiple dins del nombre creixent de malalties vinculades a factors mediambientals.

Els estudis constaten que la prevalença estimada de la fibromiàlgia en la població espanyola és del 2,4%, la de la síndrome de fatiga crònica s’estima al voltant del 0,5% i la de la sensibilitat química múltiple al voltant del 0,1%. Es calcula que a Catalunya podria haver-hi al voltant de 160.000 persones afectades de fibromiàlgia, prop de 38.000 de síndrome de fatiga crònica i 7.500 amb sensibilitat química múltiple.

Hi ha un gran desconeixement entre la població tant d’aquestes malalties com dels seus efectes, la qual cosa complica encara més la situació de les persones que les pateixen.

D’altra banda, moltes d’aquestes malalties, com ara la sensibilitat química múltiple, estan molt relacionades amb la creixent exposició a productes contaminants (sovint de forma innecessària). Atès l’impacte que té per a les persones afectades i les seves famílies, cal reflexionar sobre la necessitat que tenim, com a societat, de preservar la nostra salut evitant l’exposició innecessària a aquests agents contaminants.