Després de la mort del poeta, Brenda Hudson guardà amb cura els retalls més significatius de la seva vida: tots els poemes, molts dels quals encara inèdits, dibuixos, llibres, objectes personals, cartes, fotografies, els guardons dels premis... L’any 1998, com a mostra d’agraïment, la vídua del poeta va fer donació de tot aquest material al poble d’Arenys de Munt. Amb aquest llegat, havia tornat a Arenys de Munt no només el cos del poeta sinó també el seu esperit. Avui l’Arxiu Domènec Perramon està ubicat en una dependència de Can Borrell i resta custodiat pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt.
Can Borrell és una masia que fou bastida al darrer quart del segle XVI. L’edifici, adust i sense massa refinaments, fou la construcció preferida per la pagesia benestant que amplià la seva riquesa i el seu patrimoni al llarg del segle XVI. Avui és la seu de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt, del Centre d’Estudis Museu Arxiu d’Arenys de Munt, de l’Arxiu Històric Municipal i de l’Arxiu Domènec Perramon.
Brenda Hudson
Acte d'inauguració del nom de l'Institut. 1998
Brenda Hudson amb Lluís Cucurull
A POC A POC
A poc a poc admirarem la posta
davall un cel de roses i de foc.
El sol morent a l’horitzó s’acosta
a poc a poc.
Una gran pau s’estén per la contrada.
L’alquímia de l’hora, amb màgic toc,
trasmuda en or penyal i serralada
a poc a poc.
En el camí que mena a la masia
no hi trobarem cap còdol ni cap roc;
el peu, però, hi va com cada dia:
a poc a poc.
Ve, gansoner, un bou que mai no arriba
-ungla calmosa que no es mou del lloc-
tot i que el jaio, inconscient, l’abriva
a poc a poc.
Passarà un ruc que ve del seu ofici
com en represa habitual d’un joc,
movent el cap sens ombra de desfici,
a poc a poc.
El marge brusc ens posarà a la vista
un ginestell tot esquitxat de groc
que es va marcint com una dama trista:
a poc a poc.
L’heura d’un om té clapes d’agonia,
i al rieral es vincla algun aloc
que va perdent el blau i l’alegria
a poc a poc.
Tot tanca pietosament la boca
i no s’aixeca cap soroll enlloc;
només l’ocell tardà piula i s’ajoca
a poc a poc.
Ara ja som a dintre de la casa
i el record del defora és com un floc.
El caliu de la llar consum la brasa
a poc a poc.
A poc a poc la nit son vel atansa.
Les lloques diuen llur darrer “cloc-cloc”.
I el son ens besa, tot descabdellant-se
a poc a poc.
(Arenys de Munt. 1929)
PARAULA I LLUM
Les albes fines vindran
amb un tremolor de lliris
quan en el meu cel d’infant
neixin els colors de l’iris...
- Àngel petit, obre el cant;
àngel petit, no te’m giris:
que en el flamareig dels ciris
pòl·lens verges es desfan
perquè, quan amb mi sospiris,
rebem un perfum ben sant.
Tu que has vingut del retaule
dels astres i els serafins
acompanya’m a la Taula
dels pulcres convits divins,
perquè trobi la Paraula
i la Llum dels meus camins.
(Estiu de 1934)