La tradició puntaire protagonista d'un treball del Cicle d'Il·luminació, Captació i Tractament d'Imatge a l'EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals).

L’arenyenc Pau Torrent Fontbona autor d'un treball dedicat a les puntaires d’Arenys de Munt dins del CFGS d'il·luminació, captació i tractament d'imatge.

Aquest documental a través de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt, ens endinsa en el món de l'art de la punta, una tradició artesanal que ha marcat la història del poble i que encara es manté viva gràcies a la dedicació d’aquelles que la practiquen.

El relat comença amb un vídeo accelerat (time-lapse) d’una peça de punta que es va acabant, abans d’una narració en què la narradora des de localitzacions emblemàtiques del poble començant amb la introducció de la sonoritat característica del repiqueig dels boixets, el “batec” d’una pràctica que requereix paciència i precisió. Que juntament amb imatges ens fa un recorregut històric que remunta als orígens documentats d’aquesta pràctica, amb referències a la reina Margarida de Prades al segle XV i a la reina Victòria Eugènia de Battenberg. Es destaca el paper d'Arenys de Munt en l’expansió d’aquest ofici i la seva importància econòmica i social en el passat, així com l’evolució cap a nous estils, com el Ret-fi o la incorporació de les puntes en la joieria i la moda contemporània. El documental incorpora testimonis clau, com la presidenta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt, que parla del taller infantil, la importància de ser pioners en la punta de Ret-fi i Guipur i la celebració de trobades que fomenten la pervivència d’aquest art. La veu de la puntaire veterana aporta una mirada nostàlgica sobre com ha canviat la pràctica, passant de ser un mitjà de subsistència a una activitat artesanal i artística. Per altra banda, el testimoni d’una jove de l’Associació valora la fascinació i la connexió emocional que li desperta aquest ofici, remarcant que pot fer coses que no es troben enlloc. En la seva part final, el documental planteja una reflexió sobre el risc de desaparició d’aquest art i la necessitat de preservar-lo. Aquesta idea es reforça amb la recitació del poema Randa de vida d’Elvira Gràcia i Tomàs, que amb un to líric compara la delicadesa i la força de les puntes amb el pas del temps i la fragilitat de la memòria. Així, El batec de l’art esdevé una oda a la paciència, la bellesa i la resistència d’un art que, com un fil prim, s’esforça per no trencar-se i per continuar unint el passat amb el futur.