Seu de la colònia de refugiats de Madrid. Desembre de 1936 a gener de 1939.
A mitjan desembre de 1936 arribà a Arenys de Munt un primer contingent de 45 persones, bàsicament gent gran i nens, procedents de Madrid, ja que s’havia declarat l’evacuació forçosa de la capital espanyola. Foren allotjats a l’edifici de Villa Josefa (Ca l’Espàrrec). Des del moment de la seva arribada foren coneguts com la “Colònia madrilenya”. Van romandre a Arenys de Munt fins al final de la guerra. L’any 1940, les autoritats franquistes els obligaren a retornar a les seves poblacions d’origen.
L’ocupació del nord peninsular l’octubre de 1937 per part de les tropes franquistes provocà una nova onada de refugiats, bàsicament bascos i asturians. A Torrentbò foren habilitats dos edificis com a seu de colònies escolars per a la població infantil: Can Delàs i Can Guix.
Can Delàs (Casa Vella) acollí els infants asturians des de final de 1937. Els infants reberen una educació adaptada a la seva nova situació. Quan el president Companys visita Can Delàs, el 4 d’agost de 1938, hi residien unes 250 criatures. La colònia de Can Delàs formà part de l’organització internacional Foster Parents Plan, dirigida per John Langdon Davis, que tenia la missió de donar suport als infants orfes o separats de les famílies a causa de la guerra.
Can Guix (Mas Miró o Mas Dorca) acollí la colònia infantil de nens i nenes bascos. La seva inauguració, el 5 de març de 1938, comptà amb la presència del lehendakari Aguirre. La colònia comptà amb uns 50 infants, els quals seguiren un estricte pla d’estudis sota la supervisió del govern basc.
Tant els infants bascos com els asturians es traslladaven a la platja de Caldetes per tal de realitzar les classes d’educació física.
D’altra banda, des del mes d’agost de 1938, les dependències de Villa Mercedes (Can Boter) albergaren una colònia infantil a càrrec del consolat de Mèxic.