Des dels primers mesos de 1937, amb els freqüents atacs navals i aeris sobre les poblacions catalanes, les autoritats insistiren en la necessitat de portar a terme mesures de defensa passiva. Arenys de Munt patí un bombardeig naval la nit del 24 de juny de 1937 sense haver de lamentar, per sort, cap desgràcia personal. Una de les mesures de defensa passiva més habituals fou la construcció de grutes a la penya, o bé l’engrandiment de les que ja existien, ja que l’excavació en el sauló no resultava gaire complicada i permetia enfonsar la cavitat amb una certa facilitat. Els refugis eren molt senzills, amb bancs als dos costats per tal de passar l’estona al refugi amb una certa comoditat.