Des de l’any 1900, Augusto María de Borràs Jalpí encarregà a l’arquitecte Miquel Madorell i Rius la reforma del vell casal dels Tries per tal de transformar-lo en un casal-castell, d’acord amb els models arquitectònics que s’havien posat de moda entre la petita noblesa catalana. L’edifici havia estat confiscat des del juliol de 1936 i utilitzat com a residència d’autoritats tant civils com militars. Els continuats bombardeigs que patí Barcelona des de l’any 1937 van provocar que força gent fugís de la capital i es refugiés entre els pobles dels entorns, com Arenys de Munt. La residència de Can Jalpí fou un edifici molt cobejat, fins al punt que serví de residència del president del govern espanyol, Juan Negrín, des de mitjans de l’any 1938. També, el seguici del president comptà amb la presència del tinent coronel García Vivancos, cap del CRIM 16, campament número 2, ubicat a Sobirans des del mes de maig de 1938.